This blog is writen in catalan, you can use google translator to translate it to your language :)

dimecres, 18 de febrer de 2009

Ja han passat quasi 9 anys...

Estiu de l'any 2000, l'institut ja havia acabat. Per sempre.

La selectivat també, amb bons resultats: podia entrar a la carrera que havia triat.


Una nit d'aquell estiu, em trobava a casa meva, tothom dormia (eren els 2 o les 3 de la matinada) i jo era al meu sofà, escarxofat i bebent una cervesa, mentres mirava a la tele unes cintes de "Quedes detingut!" que en Víctor m'havia deixat.


No hauria canviat aquell moment per res, estava a la glòria.

Llavors vaig pensar "aquest és possiblement l'últim estiu a la meva vida on no tinc cap responsabilitat, no tinc deures per fer, i el que havia de fer ho he fet bé". Era conscient que en menys de dos mesos començaria la carrera, i amb ella els nervis, la pressió, després trobar una feina, buscar un pis... En aquells moments només necessitava 4 durus per fer el que volia, però que aviat els diners serien una preocupació important... Resumint: que m'hauria de llençar de pet dins la vida adulta, de la qual ja no en surts mai. Pots tenir moments i èpoques d'esbarjo, però les responsabilitats no abandonen mai més la teva vida.


Llavors vaig pensar "per anys que visqui, i per moments estressants que passi, sempre podré recordar aquest moment, on encara no tinc cap responsabilitat i em trobo fent justament el que més em ve de gust". I vaig brindar jo sol a les 3 de la matinada amb una estrella damm mig acabada.


Ja han passat quasi nou anys... i de tant en tant, en dies com avui, giro la memòria enrere i m'hi veig al meu sofà, brindant a l'aire i sense cap responsabilitat ni preocupació, mirant "Quedes detingut!".


Salut!


2 comentaris:

Mar ha dit...

Passin els anys que passin, i passis els problemes que passis, a cada edat tens responsabilitats i preocupacions. Pots mirar enrere i veure que eres una persona sense grans responsabilitats en tot cas.

Fa 9 anys sabies que tot es complicaria. Ara també ho saps. Jo crec que trobariem gent que als 25 anys encara tenen els mateixos problemes i les mateixes responsabilitats...fruit de la ignorància. I no hi ha res més monstruós que una ignorància activa, no creus?

Ara mira enrere i mira el que tenies, i trobaràs la solució.



-Màrcrates-

(és com sòcrates però amb mar...que mola més)

Enkeli ha dit...

Eis Lutra! Encantadíssima de que em llegeixis! :) El teu també és prou interessant, t'he estat llegint una micona i aquest post és el que més m'ha agradat, i es que fer-se gran... coi, quina por fa, eh?!

Apa, ara jo també m'enganxaré al teu, si no en tenia prou de prerdre el temps xafardejant i xafardejant per la xarxa... ara més! jajaja salutacions des de terres fredes!

THIS BLOG IS WRITEN IN CATALAN, IF DON'T UNDERSTAND IT, USE GOOGLE TRANSLATOR :)