This blog is writen in catalan, you can use google translator to translate it to your language :)

dimecres, 27 de maig de 2009

El plaer d'escriure a mà / The pleasure of handwriting



Avui ja toca un post una mica decent, que últimament tenia això una mica abandonat!

Quan va ser l'última vegada que vàreu escriure a mà?
No em refereixo a "2 kg de patates, 1 kg de tomàquets" ni a "he marxat a fer un cafè, torno en 5 min.".
Em refereixo a quan va ser l'última vegada que vàreu agafar un foli i vau escriure un carta a algú, o alguna reflexió o simplement el primer que us passés pel cap.
Els ordinadors, i sobretot internet formen ja una part tan quotidiana de la nostra vida que és estrany que algú es prengui la molèstia d'escriure una carta a mà i enviar-la per correu quan pots enviar un mail i que arribi al segon. O escriure alguna cosa per tu mateix sobre un paper quan pots fer-ho en un bloc o en un word.

Jo faig servir molt l'ordinador, i envio molts mails, i escric al meu bloc; però encara faig servir l'escriptura de tota la vida, té un nosequè especial. Entre enviar un mail i una carta hi ha la mateixa diferència que entre prendre un cafè italià i un de màquina d'oficina, la mateixa que hi ha entre un plat fet per l'àvia i un menú de 6 euros de cafeteria.

Quan reps una cosa escrita a mà, hi ha molt més que les mateixes paraules que hi podria haver en un mail. Mentres amb un mail tothom rep la mateixa lletra "times new roman" o "Arial" o la que sigui, quan reps una carta tens la lletra única i inimitable de la persona que t'escriu, sigui bona lletra o dolenta, tan és. Saps que no és mai una cosa escrita amb presses i sense mirar les faltes sino que ho han fet amb cura, amb temps. Un mail de felicitació d'any nou va adreçat als 54 amics que tens, el mateix mail per tots. Una carta feta a mà sempre és personal. Sempre l'han escrit pensant només en tu.

Pel meu últim aniversari el meu pare em va regalar una ploma i un bolígraf, ha sigut la primera vegada que algú m'ha regalat quelcom per escriure, i em va fer molta il·lusió. M'els he endut aquí a Califòrnia i totes les cartes que escric les escric fent servir la ploma. Triguen una setmana a arribar, i em costa els diners del segell. Però mentres el mail m'és molt útil perquè em soluciona el problema d'escriure a molta gent i explicar coses amb urgència, mai podrà imitar la sensació d'arribar a casa després d'un dia de feina, obrir la bústia i trobar una carta amb un remitent que et faci somriure. Seure a taula, i obrir-la amb calma.
Un mail et deixa enviar fotos instantàniament, i una carta et deixa ficar-hi petits objectes especials dins...

Quan va ser l'última vegada que vau obrir la bústia esperant trobar alguna cosa que us fes il·lusió i no pas només factures i propaganda?

Doncs això :)


----

Today a large one, because these days I haven't write too much!

When was last time you write you write by hand?
I am not talking about "go for a coffee, will be back in five minuts" or "remember to buy potatos, honey".
I am refering to when was last time you pick up a piece of paper and a pen and spend some minuts writing a letter to someone, or just putting some thoughts on the paper.

Computers and the Internet are now such a common part of our life that there is very strange that someone waste time handwritting and sending a letter when they can write an email and send it instantanely or write in the microsoft word office.

I use my computer a lot, and write a lot of mails, but still use to send letters write by hand. They have something special. Between an email and a letter there is the same difference than between a italian coffee and an office machine coffee. The same diference than between a grandmother's made meal and a 5 bucks cafeteria menu. The one is slow, special, unique. The other is fast, functional, mechanical.

When you recive a letter, there is a lot more than the same words that can be writted in an email. In an email everybody reads the same letter "times new roman" or "arial" or wathever. A letter is very personal, has the unique handwritting style of that persone. You can recive the same email for christmas than the other 54 people that received the same one (just write it once and click "send to everyone", easy!) but a letter tells you that that persone has put his time in writting to you. A letter is never wrote with hurries, as mails use to be, they have chosen words.

In my last birthday, my father give a fountain plume as gift, as long as a pen of the same model, I was the first time someone give a writing instrument, and I love them now. I took them with me, and I use them to write letters to my special ones. They last a week to arrive home, and I have to pay the stamps. But while email is very useful to my to say hi every day and to write to my job, it will never compare with the feeling of arriving home after a long and hard day of working, open your mailbox and find a letter from someone that makes you smile. Go upstairs and sit on the chair to open and read it.

An email let you send photographs instantaneously, and a letter let you put small special objects inside.

When it was last time when you open your mailbox not being afraid of finding it full of commercials and bills but with a feeling of hope for letters?

That is it :)

2 comentaris:

Karen ha dit...

Wow, what a great post here! You're absolutely right, people go more for the convenience of things than the personal touch of something. I'm sure all your loved ones appreciate receiving your letters. :)

Mar ha dit...

jo rebo cartes escrites amb una ploma, i són xules... La lletra m'agradaria que fos com la comic sans o així, però sol ser més tirant a wingdings, ja saps....


A més, les cartes són tan personals que ni tan sols necessiten pin ni contrasenya per entrar-hi...abans seria més fàcil que et llegissin el correu electrònic (o els missatges del mòbil, oi?) que no pas una carta escrita a mà.

Té aquest poder...
Mar

THIS BLOG IS WRITEN IN CATALAN, IF DON'T UNDERSTAND IT, USE GOOGLE TRANSLATOR :)