El passat Sant Jordi la meva noia em va regalar el llibre "La Guerra del Peloponès" (gràcies maca!), de Donald Kagan. L'he acabat tot just fa cinc minuts, i m'ha encantat.
El llibre no és pas una novel.la, es tracta d'un assaig històric sobre la guerra que va saccejar el món grec al voltant del 430 abans de Crist, durant més de trenta anys.
Aquesta guerra va enfrontar les dues grans potències gregues: La lliga espartana i l'imperi d'Atenes. La primera de marcadíssim caràcter oligàrquic i amb el millor exèrcit de terra de tot Grècia. La segona, democràtica, i senyora dels mars.
El llibre, que fa servir com a gran font els relats del contemporani de l'atenès Tucídides, ens descriu des de les seves prop de set-centes pàgines, tota la guerra. Des del primer atac espartà a Atenes, que es va refugiar dins la seva poderosa ciutat amurallada, fins la desastrosa derrota naval atenesa a l'Hel.lespont que va significar el final de la guerra.
Si un es capa¢ de vèncer la por a encarar un llibre de tal gruix, i el fet que no és precisament una novel.leta d'estones mortes, aquest llibre us absorvirà. El fet de saber que tot el que llegeixes va passar realment, les batalles, els morts, les traïcions... Els noms propis de persones que realment van ser-hi allà fa dos-mil cinc-cents anys: En Pericles, en Nícies, l'Agis, l'Alcibíades, en Lisandre... Tots ells hi van lluitar, amb moments de genialitat, amb balles èpiques, alguns van morir, altres van trobar la glòria... i tot això va passar de debó, ara fa molts anys, no tan lluny de casa nostra....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada