This blog is writen in catalan, you can use google translator to translate it to your language :)

divendres, 8 d’abril de 2011

Cartes!





Quan temps fa que no rebeu una carta que no sigui una factura o publicitat?

Ja fa temps vaig retornar al bonic costum d'escriure cartes a les persones que aprecio i estan lluny.
Tot i que els mails són molt més ràpids, barats i pràctics. Les cartes tenen algunes coses en les que avantatgen els mails:

- Quan arribes a casa cansat de treballar i et trobes una carta a la bústia és molt més guai que obrir el mail de l'ordinador.
- A les cartes hi pots afegir coses dins, que realment has tocat o fet amb les teves mans. Enviar lluny dibuixos, papers, retalls, enganxines... coses que fan il·lusió.
- Escriure una carta fa sentir aquella sensació que algú s'ha pres el temps i la molèstia d'agafar un bolígraf (o ploma, jo faig servir la ploma), asseure's una estona, i dedicar-te unes línies.

Ara mateix escric i rebo cartes d'amics i antics companys de feina(i de personetes més especials :) ) de: Califòrnia, Suïssa, Tarragona, Dinamarca...

Quan fa que no escribiu una carteta?

5 comentaris:

míriam ha dit...

Uf, jo fa molt que no n'escric cap!
Fa anys m'agradava molt escriure'n i em feia molta il·lusió rebre-les! Això sí, no he perdut el costum d'escriure postals.

Lutra ha dit...

Doncs és una llàstima que ja no ho facis!
A mi m'agrada molt, i rebre'n, més. Cada persona que m'escriu té el seu tipus de lletra única, i no times new roman o arial com tothom a la xarxa.
Avui n'he enviat una a Dinamarca, amb el sobre decorat per fora, i sé de bona tinta que una està creuant el continent per venir fins a casa meva ;)

Et deixo aquest copy paste:
En el artículo Penmanship: A lost art is rediscovered (1) dicen que los japoneses cada día aprecian más recibir una felicitación de año nuevo hecha a mano, en lugar de un email. En aquel país escribir correctamente se considera signo de cultura (no como aquí, que nos da lo mismo) y la caligrafía tradicional a pincel (shodô) es una forma más de arte.

míriam ha dit...

L'article està molt bé!
M'agradaria fer shodô també, però segur que em sortirien uns gargots...

Enkeli ha dit...

Una veritat com una catedral! Sí senyor, escriure cartes i rebre'n és molt millor!

Per Nadal sóc de les que segueixo enviant postals (després poques vegades en rebo de tornada :( ) i, a part d'això, mooolt de quan en quan rebo les postals d'una amiga que viatja molt i sap que em fan il.lusió.
Totes les postals les tinc penjades en una part especial del pis on visc, de llocs tan fantàstics com Vietnam, la Índia, Cambodja... etc.

Una pena, que per culpa dels emails tot això es vagi perdent perquè és tal i com ho descrius. La il.lusió que fa rebre'n una, d'obrir-la amb cura o vigorositat depenent de les expectatives jiji, de llegir detingudament i sense que els ulls se't resequin (com passa moltes vegades estan massa estona davant la pantalla) observar el tipus de lletra escrit, si hi han borrons, com s'ha doblegat la carta... (quan tenia 14 anys em cartejava amb una amiga i recordo que ella tenia una manera molt particular de doblegar els fulls)... ains! que maco! :)

Lutra ha dit...

Oi que és molt guai rebre una carta?
A casa hi tenim dos suros amb tot el que ens hi arriba :)

No perdis el costum d'anar escrivint-ne, que és molt maco!

THIS BLOG IS WRITEN IN CATALAN, IF DON'T UNDERSTAND IT, USE GOOGLE TRANSLATOR :)